Rosavictòria

La meva primera respiració en l’art ha estat en la infantesa. He estat afortunada de tenir un avi amb un esperit artístic i creatiu; qualsevol giny inservible el transformava en un objecte útil i preciós: de llaunes rovellades feia llums d’oli originals i preuats, construïa màquines de tren de vapor a escala, cuinetes i altres joguines com a regals de reis, en els temps durs de la guerra. Quan jo tenia quatre anys em va fer un llitet de fusta de color blau per a les nines, que encara guardo: hi vaig jugar tant! Quan entrava al seu taller quedava bocabadada, i sempre hi descobria coses diferents i especials. Ell hauria volgut ser delineant, però per interferències de la seva família i les circumstàncies de l’època va haver de fer un canvi de ruta forçós.

La meva mare dibuixa i pinta molt bé i les seves dues germanes també, sobretot la meva tieta Maria Dolors, que va cursar els estudis de pintura; desafortunadament va morir a 20 anys. Les seves pintures a l’oli sempre han estat un bon referent per a mi. De nena em passava molt de temps dibuixant i pintant. Em vaig criar a La Segarra i vaig estudiar a les Carmelites de Tàrrega. Tenir classes de pintura o dibuix a part de l’establert en el batxillerat era impensable i inexistent, però aquest tema va quedar pendent en algun calaixet del meu interior i el vaig tornar a reprendre de més gran. Vaig anar a Barcelona per estudiar dibuix clàssic i –oh, sorpresa!- en el seu lloc em vaig trobar en una classe d’art de lliure expressió, la qual em va introduir en el món de l’abstracció: va ser obrir el calaixet on hi havia la història de la meva primera etapa, que es desplegava viva com un camí de llum vers un nou capítol.

Construir una realitat a partir de l’abstracció, cultivar la mirada des de dins, perquè l’invisible és l’essencial, és el llenguatge en el qual m’expresso. Gaudir i aprendre de la percepció de l’espectador és una manera de sorprendre’m a mi mateixa. Tots som protagonistes de la mateixa obra. És com un joc on el punt de partida és recuperar la mirada, una mirada neta i lliure de condicionants; un joc sense fi en diàleg amb ritmes, formes i colors, que obre circuits perquè l’obra esdevingui viva.

Els materials que més utilitzo són carbonet, tinta i oli, però també grafit, acrílic, pigment, aquarel·la, amb suport de paper, cartó, tela, fusta, etc.

Les exposicions més significatives han estat: Concurs Internacional de Dibuix Esportiu. Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet. Barcelona; Multiformas. Galería Arte Imagen. A Coruña; Experimentem l’art. Espai Cultural Pere Pruna. Barcelona; Forja I Festival de Arte. Sky Gallery Art’s. Ateneo de Madrid-Sala Prado. Madrid; III Feria Internacional de Arte Contemporáneo DonostiArtean. Sky Gallery Art’s. Palacio de Congresos Kursaal. Donosti-San Sebastián; Estampa. Contemporary art Fair. Sky Gallery Art’s. Espacio Matadero. Madrid; El color i la paraula-Homenatge a Miquel Martí i Pol. Grup3Colors. Biblioteca Carles Rahola. Girona; Doce perspectivas. Sky Gallery Art’s. Galería Javier Román. Màlaga; 2e Salon International d’Art Contemporain. Art 3f. Sky Gallery Art’s. Parc des Expositions. Toulouse; Una ànima, dos cervells. Can Gustà. Bàscara.