skip to Main Content
Menu

Trajectòria

Francesc Hereu

Francesc Hereu neix a Banyoles el 1946. Va començar a pintar de ben jove i serà a partir del 1995 que començarà a exposar la seva obre pictòrica. Des d’aleshores no ha parat de fer-ho amb mètode i regularitat, acompanyat sempre de textos de presentació que posen l’accent en els valors i característiques d’aquesta obra. Podem dir que Francesc Hereu és un arquitecte, des de 1974, que pinta i que treballa amb altres disciplines. Francesc Hereu ha compaginat sempre l’activitat de pintor amb la d’arquitecte.

L'obra

Durant vint anys llargs (1974-1995) va viure una etapa d’hivernació pictòrica, potser fins i tot d’introspecció. En aquest període l’experimentació amb els pinzells acompanyava discretament la feina d’arquitecte i li proporcionava un punt de fuga (en aquest cas lluny de la tècnica pictòrica) per alliberar-se de les rigideses del càlcul i de la formalització dels projectes.

És en aquesta etapa que es van definint unes arquitectures del paisatge que esclataran cap enfora, com una explosió primaveral, a partir de 1995, superada la introspecció i la timidesa del personatge. En tota l’obra successivament exposada hi destaquen tres característiques fonamentals: la llum, el color i el volum.

Una llum matisada, que no enlluerna, que il·lumina però no aclapara. Una autèntica polifonia cromàtica com han assenyalat altres autors; però com la llum, els colors s’escampen, es dilueixen en el paisatge, es confonen uns amb els altres amb fronteres ,indefinides sovint, excepte quan la linealitat dels volums reclama una delimitació més precisa. I uns volums insinuats; arquitectures en el paisatge, pintura en tres dimensions sobre una superfície plana. Els volums emergents esmalten amb una figuració esquemàtica l’abstracció cromàtica del paisatge.

Una de les últimes disciplines que s’ha submergit és en l’elaboració de joies i ha modelat, cisellat, formatejat, la roba, el coure, el bronze, l’acer, els banys d’or i de plata. És una etapa nova que enriqueix la pintura de les etapes anteriors.

Les tres disciplines: Arquitectura, Pintura i Joieria, li han permès poder-se expressar de la manera que li és mes pròpia: la Plàstica, un dels tret que tenen en comú entre elles.

Materials

S’ha servit de diferents recursos com l’aplicació del color i el dibuix per a la representació, a través de croquis i perspectives a mà alçada o a escala, com a eines d’expressió i comprensió ràpida de les primeres idees arquitectòniques del projecte. En la seva pintura, ha utilitzat tècniques variades com al llapis, tintes, acrílic, l’oli, etc. aplicades sobre diferents suports com la tela, el cartró, el paper, etc. En tots els seus quadres, la majoria olis sobre tela, però també sobre pasta de paper, cartró, fusta o alumini, s’intueixen en efecte paisatges construïts que s’expandeixen cap als marges, amb un centre sovint menys obvi, velat, difús, emboirat, que per a Hereu “representa l’enigma”. Però si hi ha algun tret que distingeix per damunt dels altres la pintura d’aquest arquitecte banyolí és la destresa en la combinació del color: liles, ocres, carmins, blaus celestes o de cobalt que s’entremesclen per produir a vegades esclats de llum d’una delicada subtilesa i transparència a pesar de l’empremta fogosa amb què travessen rabent el paisatge. En les joies, igualment, explora combinacions insòlites entre el llautó, la plata, el plàstic i el teixit per intensificar la dualitat a través d’encaixos, ondulacions i plecs, alguns d’un colorisme de mel o ambre, a través de tints, vernissos i esmalts, que remet de nou a la seva pintura.

Exposicions

Des del 1995 ha mostrat la seva obra en exposicions individuals i col·lectives, en Galeres com Àngels Rodeja, Expoart, Sala 13, Col·legi d’Arquitectes de Girona, Amics del Museu d’Art de Girona, Coma Cros, Casa de Cultura de Girona, entre d’altres.

Quadres

Back To Top