Torrent Pagès

Em vaig iniciar en el món de l’art en els anys 80 de la mà del pintor Josep Lloveras. Sempre l’he considerat el meu pare artístic, ja que va ser ell qui em va fer sentir la passió per la pintura quan jo encara era un nen, i em va donar la força i la confiança per seguir endavant. Durant aquesta etapa de formació vaig adquirir la tècnica i vaig estar treballant bàsicament a partir del natural tant el paisatge com la figura humana.

L’any 1992 em vaig llicenciar en Belles Arts a Barcelona després d’haver obtingut una beca Erasmus per anar a Anglaterra. Participar en el taller amb l’artista Josep Guinovart a la Tecla Sala i als tallers de  Sensologia de Joan Carles Bayod Serafini a la Facultat de Belles Arts, em va obrir i connectar amb una nova mirada més abstracta i experimental.

Des d’aquest moment començo un procés de recerca personal -i espiritual alhora- que em porta a interessar-me per la relació de tot el que m’envolta, les cultures del món, els misteris de la vida i els avenços de la ciència i la salut. Les formes i materials d’expressió canvien i de manera especial començo a vincular la llum com a element transformador i generador de noves aparences. La realitat física pren una nova dimensió quàntica i em plantejo una reflexió sobre els diferents nivells de realitat que conviuen de forma paral·lela i coexisteixen entre l’ésser humà i l’univers. Uns són més densos i mesurables amb els sentits i d’altres més subtils, que tot i que no es veuen, existeixen i interaccionen de manera diferent sobre cadascú de nosaltres: les emocions, els pensaments, les ones de diferents freqüències, els camps electromagnètics, l’energia dels organismes vius, les vibracions dels colors i les formes, …  Tots aquests mons ens pertanyen de manera individual però a la vegada tenen una implicació col·lectiva.

La temàtica de les meves creacions se centra en la psicologia i la ment de l’ésser humà, els arquetips universals, els secrets de la naturalesa i el cosmos, en les seves múltiples realitats i formes de manifestar-se. Els símbols ocults en aquestes obres parlen també del camí de creixement evolutiu de l’Home. Podríem definir aquesta etapa com a simbolisme abstracte.

Les formes d’expressió també s’amplien col·laborant en diferents tipus de manifestacions artístiques, com per exemple l’espectacle poètico-visual Colors d’Espriu, pintant en directe damunt l’escenari; la instal·lació, el vídeo, la fotografia…

Des del 2004 el meu treball està centrat en la investigació i la incorporació estètica de l’aigua, la llum i el so en les escultures i projectes. Nosaltres i el planeta terra tenim la mateixa proporció d’aigua. L’aigua és vida, dinamisme, moviment…i ens permet connectar-nos amb les nostres emocions. Simbòlicament, l’obra que estic fent actualment pretén transcendir el concepte de “cultura líquida” i “societat líquida” en la que estem immersos -que pensadors com ZYGMUNT BAUMAN ens han transmès- per anar cap a un plantejament de cultura cristal·lina i societat cristal·lina en què l’ésser humà ha de trobar el seu lloc en equilibri amb la naturalesa i la societat.

“Les seves pintures, d’una gran pulcritud, sorprenen a poc a poc a mesura que es van valorant els detalls a primera vista imperceptibles. Canvis de matís, formes, línies…, porten l’espectador a un recorregut gairebé màgic en aquest prendre consciència del valor físic de les formes i arquetips, d’aquests missatges subliminars que es dónen darrere cada element. Un apropament real, entre obra i espectador, que l’artista es planteja a partir de buscar-hi un estat d’harmonia generada segons aquestes formes i estructures determinades”.  TAT PARÍS, crítica d’art.

“La seva obra neix d’una anàlisi meticulosa de la complexitat emocional de l’home i que, des d’aquí, i a través d’un treball tècnic impressionant, arriba a l’home espectador com un convit a una sana reflexió vital, tot injectant-lo de vibracions positives per descobrir, desxifrar i solucionar els enigmes interns que l’obsessionen però que manté ocults.” TINA CASADEMONT, crítica d’art.

“L’art és una manera que tenim de «dir» sense haver-nos de subjugar a les regles del «dir»: per això Torrent Pagès insisteix en la necessitat de recuperar la dimensió sensual de l’experiència estètica; per això aquest artista que va començar pintant i dibuixant dins els estrictes límits formals dictats per l’acadèmia s’ha convertit, amb el pas del temps, amb un escultor de l’aigua”. EUDALD CAMPS, crític d’art.

Tot i el meu plantejament, intencionalitat o motivació personal, m’interessa el fet de poder proposar experiències que ajudin a desvetllar, que connectin amb l’espectador des de l’entusiasme més que no pas el raonament. El rapte estètic es pot produir en un instant davant una obra, de la mateixa manera que passa quan vivim un moment únic davant la natura. A partir d’aquí poden venir les reflexions posteriors a l’experiència i que són les que ens han d’ajudar en algun sentit ja sigui en l’àmbit personal, cultural, social, etc.

Vaig començar pintant a l’oli però de seguida em va interessar experimentar tot tipus de tècniques artístiques i procediments pictòrics mixtes per anar descobrint noves textures i materials.

L’amistat amb l’enginyer francès Jean-François Audic, per una banda i paral·lelament amb l’investigador japonès Masuru Emoto em vincula directament  a l’element aigua. Des del 2004 em plantejo utilitzar-la com a material escultòric tot vinculant ciència, art i tecnologia.

Arnau Puig, crític d’art i filòsof va dir:

“Però el que potser, després de tot, resulta més significatiu de l’obra actual de Torrent Pagès és l’acció i la interferència en l’espai. Les superfícies a l’obra de Torrent Pagès no són homogènies; són estratificades, a diferents nivells. Això crea una dinàmica interior en l’obra: hi ha un trànsit, una circulació -mecànica en el cas de l’execució, òptica en el moment de l’observació- que fa que tota l’obra sigui dinàmica, activa, operant”.

He participat tant en exposicions, instal·lacions i accions individuals, com en mostres col·lectives entre Catalunya, Espanya, Itàlia, Gran Bretanya i França.

Podem destacar el fet que 10 de les exposicions individuals realitzades van prendre el seu títol d’una frase original que diu: Àmbits, Lúdics, Lúcids, Subtils, Subliminals Fluint En la Llum del Silenci Ocult Entre Dues Realitats.

Aquesta idea està basada en el fet que totes les coses formen part d’una totalitat i una unitat, de la mateixa manera que tots els microcosmos són un reflex d’un únic macrocosmos. Així com el cos humà està integrat per multitud de cèl·lules -que tenen una funció específica- i que generen un sol organisme independent; en aquest cas cada quadre i escultura estan formats per múltiples pinzellades, formes, components,… i cada exposició està integrada per un conjunt de creacions. Tanmateix, totes elles formen part d’una etapa de la meva trajectòria artística, indissociable de la meva pròpia vida, i la manera com l’entenc, i he escollit viure-la. Aquesta és en definitiva la “gran” obra que estic aprenent a crear.

Va ser un plaer haver pogut treballar al costat del popular director de cinema Bigas Luna en l’exposició “Ingestum, els fluids” a l’IVAM – Institut Valencià d’Art Modern, realitzant una instal.lació a partir de l’aigua, el so i les imatges dels cristalls de Masuru Emoto, autor del best seller “Els Missatges de l’Aigua”. Bigas Luna va introduir-la amb una cita de Leonardo Da Vinci que deia:

“L’aigua és el que s’anomena humor vital d’aquesta terra àrida i es mou per la ramificació de les seves venes, contra el curs natural de les coses pesades; i vertaderament ella és la que mou els humors en totes les espècies de cossos animats”