Núria Bolívar

Vaig néixer a Sevilla, de pares catalans. Una part de la meva infància la vaig passar allà i una altra a Calella. Ara visc al costat del Montseny. Gaudeixo pensant i creant, i la mateixa obra m’ensenya el camí a seguir … o potser és la ment que s’ha relaxat i ha deixat sortir l’ànima? Em fascina la ment, els pensaments, la consciència, el subconscient i la capacitat de superació que tenim els éssers humans. Penso que és millor crear que recrear. Des de petita he anat amb llapis, bolígrafs, retoladors, ceres, aquarel·les, llibretes… Recordo anar amb tren amb els meus pares, dibuixant amb bolígraf Mortadelo y Filemón, de memòria. Durant un parell d’estius vaig anar a classes de dibuix al meu poble, amb uns 10 anys. Sempre he estat pintant i experimentant, i va ser el 2006 quan vaig decidir apuntar-me a un curs sobre tècniques a l’Escola Municipal d’Art de Girona, al Centre Cultural la Mercè. Hi vaig estar quatre anys amb la professora i artista Montserrat Costa. Vaig fer, també, un curs de monotipe amb Sebi Subirós, dos tallers d’arteràpia al Centre Carme Aymerich, a Barcelona i dos tallers de Pintura Creativa a l’Escola de Mestres Rosa Sensat (Barcelona). Finalment, el 2008 va ser quan va sorgir el llenguatge de les meves obres, amb el qual em vaig sentir identificada. Fins el 2010, però, no vaig ensenyar res del que havia estat fent. La ment i tots els seus misteris són una font de creació inimaginable. M’intriga l’ésser humà i la natura, i com aquesta és capaç de crear vida a partir del no-res, a partir d’allò que aparentment és mort.

En deixar-me anar en començar una obra, intento que l’ànima flueixi i s’expressi. El principi bàsic de la meva obra és la llibertat a l´hora de crear. No parteixo de patrons pre-establers ni de modes passatgeres. Tot s’inicia dins del meu cap: en dies, setmanes o potser mesos. Tota la informació acumulada a partir de l’observació del que m’envolta o m’interessa s’expressa lliurement, i el resultat és sorprenent. Molt cops, en acabar una obra, em pregunto si realment he estat jo qui l’ha creat. Penso que aquest procés de “deixar fluir” que queda plasmat a la tela serveix per expressar algunes de les preguntes essencials que l’ésser humà es planteja. A alguns dels meus quadres busco fer reflexionar l’espectador sobre qüestions com la relació entre els mons interiors i exteriors.

M’agrada treballar amb materials inespecífics, sense una finalitat creativa inicial, com el paper de diari, escrits o pòsits de cafè, tot i que, puntualment, també faig servir acrílic. Generalment treballo sobre tela i fusta, encara que també m’agrada molt el paper. Per les peces grans utilitzo Betum de Judea.

D’entre més de 90 exposicions realitzades, col·lectives i individuals, les que em semblen més significatives a Catalunya han estat en llocs com Barcelona (Casa Elizalde, Galeria Silvia-Senna, Nau Ivanow, Galeria Pop Up Gallery), Girona (Les Bernades i Centres Culturals), Cadaqués, Arbúcies (Museu Etnològic del Montseny), Ripoll (Sala Abat Senjust), Sitges (Edifici Miramar) i Reus, entre d’altres. A més, he exposat a, Bilbao, Madrid, León (Auditorio Ciudad de León), Màlaga, Córdoba, Orotava (Tenerife), Holanda, Carcassonne i Milano.