skip to Main Content
Menu

Trajectòria

Montserrat Guanter

Soc una dona de 64 anys, però soc una “jove pintora”. No és que descobrís la pintura així d’una manera casual com descobrim altres coses de la vida que ens agraden, no, no va anar així. Jo dibuixava i pintava des de petita, per mi, a casa. Hi han alguns fets puntuals que em van canviar la vida i fer que m’atrevís a parlar, i a aprendre , i a treure  més endavant “allò amagat a dins “

Quan era adolescent, a l’Institut,  jo tenia molt clar que volia estudiar Belles Arts. A l’any 67, a Girona i a la meva família de classe treballadora això es veia  impossible . El no dels pares em va gelar el cor. Primera obligació: bona feina i bon sou. Tot lo altre, després! A l’any 75, jo ja tenia 21 o 22 anys, final del franquisme, vaig anar a París de vacances. La visió d’aquells meravellosos pintors impressionistes em va impactar profundament. Aquell mateix any i amb la mort del dictador Franco la meva vida i la de molta altra gent  va canviar per sempre.

Vaig acostar-me o trobar-me, no ho sé, al mig dels artistes, joves i no tant joves que hi havia per Girona. Vaig formar part de l’Assemblea d’Artistes de Girona (ADAG), jo encara no pintava, no,  però estava molt a la vora de gent que feien coses, que volien canviar la societat, la visió i la funció de l’art  com a eina transformadora,  eren artistes que jo admirava: Enric Marquès, Jaume Faixó, Enric Ansesa, Maria Crehuet, Joan Casanoves, Emili Massanes, Isidre Vicens,  Bep Marquès, Vicenç Huedo, Lluís Bosch Martí, Damià Escuder, Paco Torres Monsó i moltes més persones que em van influir com ara el pintor i filòsof Pep Colomer que em va donar l’empenta per formar-me.

Vaig matricular-me a la  recent estrenada Universitat de Girona a Història de l’Art, però no vaig acabar, la vida professional i familiar van passar per davant en aquells moments, altra vegada! Però, mai vaig deixar de formar-me en tots aquests anys,  vaig anar a classe amb varis pintors gironins,  cursos a la Mercè, diferents tallers de serigrafia, esmalt,  paper i cartró, aquarel·la, tot sempre  en el temps lliure. Membre d’un col·lectiu de dones pintores “Associació d’Art Antolinos”, entre 1999 i 2015,  sota la direcció d’Herminia Antolinos vaig formar-me en la pintura antroposòfica.  Treballàvem tal com si fos una escola, organitzada en cursos, i projecte final d’estudis, el qual jo vaig presentar el 2008. Entre els anys de formació i l’actualitat només porto pintant d’una manera regular 18-19 anys, d’aquí ve el que jo mateixa m’anomeni irònicament “una jove pintora”.

L'obra

Vaig anar adquirint coneixements  i em vaig deixar impactar  pels artistes que m’agradaven, i que la seva obra  em deia alguna cosa . Totes les tendències de canvi del segle XX, des dels impressionistes fins a l’expressionisme abstracte  em van anar formant.  El que si vaig anar assumint és que soc més d’emocions i impactes de primer moment, que no de reflexió, malgrat que amb els anys , anar pintant i anar reflexionant s’ha convertit en el mateix.

Els primers anys de formació, jo no sabia ben bé què volia expressar, però si sabia el que no volia. De la natura en vaig aprendre  formes i colors, però també vaig aprendre a treure´n les expressions  i formes que jo volia plasmar, no simplement copiar  un paisatge determinat.

El treball de final d’ estudis va ésser el projecte de “Colors Primaris” (2008), vaig voler investigar a fons sobre  quins eren els “meus colors primaris”, quina influència hi tenia el pigment, el mitjà,  la interactuació del nostre ull-cervell-llum  i experiència vital. Aquest projecte el vaig realitzar amb acrílics s/tela.

Unes reflexions sobre l’art, d’on venia, qui era artesà o artista, com va sorgir l’art? Com s’ha transmès fins avui? em van portar a fer un projecte  que el vaig nomenar “Diàlegs amb el passat”(2011). Troballes arqueològiques em van ajudar molt a pensar sobre això i crec que l’art no ha sorgit com un fet màgic ni d’un geni que neix de tant en tant, sinó que va començar a manifestar-se silenciosament com la mateixa humanitat i s’ha anat transmetent de generació en generació gràcies a un fil conductor creatiu que arriba fins avui. Vaig utilitzar paper  i cartró intentant representar les peces segons la meva imaginació.

Materials

Els últims anys he treballat tintes sobre seda. Deixant-me anar lliurament amb els colors i les formes, però un treball concret sobre les dones i el seves vivències  interiors  (2012-2013) em va donar molta satisfacció, presentat en columnes de quatre bandes lliures que es podien moure. D’altres  obres , reivindicatives incloses, també sobre seda, vaig fent segons sento l’actualitat.

Ara mateix tinc un projecte en marxa des del 2017,  anomenat “Arbres” també sobre seda, son uns arbres-laberint que no segueixen en absolut  un arbre clàssic, utilitzant barreja de tècniques, fins i tot collages de seda sobre seda.

Exposicions

He participat en diverses exposicions col·lectives amb el grup “Associació d’Art Antolinos” fins el 2015. També he realitzat treballs de seda conjuntament amb l’Àngela Barbí i la Mercè Soler a Ullastret, 2015. Finalment he participat en diverses col·lectives a Canet de Mar, Barcelona, Besalú, Reus, Empúries, Vilajuïga, Reggio Emilia, Milano, Insbruck, Thessaloniki, entre el 2009 i el 2018.

Pel que fa a exposicions individuals, destacaria les exposicions de “Tinta sobre seda” a Figueres (2006) i “Colors primaris” a Girona (2008). Altres treballs podrien ser la il·lustració de targetes amb motius ibèrics, aquarel·la i pigments, encàrrec de l’arqueòloga E. Pons, conjuntament amb Anna Franck (2002).

Quadres

Back To Top