Mercè Ribera

Per a mi, vida i art van de la mà. No puc concebre una sense l’altre. És el que li dóna sentit i eixampla l’existència. He estat molts anys treballant amb volum, però sempre posant l’accent en la llum i el misteri del que no és abastable amb paraules. He compaginat el meu treball volumètric amb instal·lacions públiques i més de caire social.
Poc a poc he anat derivant cap a un treball més minimalista en el que el pes de la mirada interna i subjectiva ha guanyat força. He cregut que el més lògic en aquesta deriva ha estat portar el meu món a la fotografia de taula des d’on puc recrear un univers personal sense més límit que la imaginació.

Sovint dic que és important per a mi comunicar, però què? M`agrada despertar dubtes i incògnites, traspassar el llindar del raonable per donar espai al trasbals, a l’emoció. Subtilment, sense escarafalls.

He treballat en escultura però amb un predomini del maquetisme i de la incidència de la llum en l’espai. Per això, ara que em dedico a la fotografia, creo universos damunt una taula i amb imatges que trobo o fabrico, que em permeten deixar anar la imaginació amb més llibertat encara.

Del meu currículum, m’agradaria destacar: El simpòsium “matieres a diré” a la Bretanya, a on com a artista convidada vaig fer una instal·lació homenatge al mar; Firts Art Salt, un projecte internacional, que vaig desenvolupar a la vila de Salt; Inund’art ” Tots som aliens” instal·lació al riu Onyar; i “Presencies” al celler de Rubí, recull del treball realitzat durant 7 anys i culminació d’aquest en un espai de 400 metres.