Trajectòria
De molt petita guixava les parets de casa. Potser per això al cap d’un temps vaig fer Belles Arts i Història de l’Art. Crec que l’expressió gràfico-plàstica és un dels tipus de llenguatge més primerencs mitjançant el qual els humans intenten explicar (comprendre) el Món. Provant de descriure allò més bàsic, m’imagino l’origen d’alguna cosa (vida) com el que en sorgeix de la unió entre allò vertical (podria ser un raig de llum) i allò horitzontal (aigua).Potser per això treballo amb daurats i blaus molt sovint.
Aquesta vida es pot crear en el Món (es tractaria de llavors que esdevindran arbres) o en el cos femení (humans). També aquest blau i daurat poden representar el cel i els estels. M’agrada l’idea de mirall. L’aigua com un mirall (com la tela). Així el que anomenem “realitat” només es tractaria d’un reflex.
Aquesta realitat, com a humans, només la podrem copsar en fragments d’un trencaclosques que anirem vanament configurant i apedaçant sense completar-ne mai la visió.
L'obra
Materials
Normalment utilitzo plafons de fusta de 110×50 cm que, gairebé com paravents japonesos, vaig unint per formar la peça.
Exposicions
Quadres
