Javier Garcés

Des de l’any 1977 sempre he tingut un espai per poder desenvolupar de forma ininterrompuda la meva dèria, que en un principi va ser per la pintura. Mes tard vaig fer belles arts a la facultat de Sant Jordi, a la universitat de Barcelona, on em vaig llicenciar en l’especialitat d’escultura, al 1985.

De seguida em vaig endinsar en l’escultura de caire figuratiu amb planxa de ferro, que vaig portar a terme fins a la consecució de una beca donada per Delfina Studios, per la que vaig poder gaudir d’un any d’estada a Londres i on vaig treballar entre 1989-90.

És a Londres on vaig fer el primer treball del natural i el vaig donar per obra acabada, saltant-me totes les normes, que a nivell local, entenem aquí són de l’art contemporani; i on vaig començar a treballar el fang, que per ductilitat em va portar a la Bisbal, i m’ha acompanyat fins ara.

Continuant el meu treball a la Bisbal vaig començar  a fer classes de dibuix que, amb una certa continuïtat, he anat fent, i em serveixen  tant per a procurar-me un ajut econòmic, com per treballar des de diferents perspectives conceptes aplicats al meu treball.

Sempre he pensat que la meva feina consisteix més en mirar cap a dins, buscant dintre meu el que ha de sortir, que cap en fora, mai m’ha interessat gaire anar a veure ni fires ni documentes, de pas obligat per al que vulgui saber que es cou arreu. Però la meva estada a la capital anglesa va ser determinant a l’hora de dirigir el meu treball en una direcció, el treball del natural, en el que encara persisteixo.

No es tracta de copiar del natural, prendre apunts per, desprès fer l’obra seriosa al taller, no.

Es tracta de que l’obra final, amb tota l’ambició, es aquesta que no manipulo a part del model, que dono per acabada mirant el treball i el model, comparant-los, fins a l’últim moment.

El meu treball, en la seva progressió en l’escultura he introduït la policromia, com manera d’afegir mes informació, de caire mes epidèrmic, sobre els models representats.  Les policromo amb pintura a l’ou, barreja de rovell d’ou com aglutinant, amb pigment i aigua com dissolvent, que em preparo jo mateix. Es una tècnica tradicional de pintar escultura, i pintura sobre fusta, que dona com a resultat una pintura com d’aquarel·la amb relleu, que fa que el pas entre treball amb volum i el pictòric es doni de forma subtil, sense sobre salts.

Dintre de l’escultura també m’he anat introduint en la talla en fusta, de til·ler (tova, sense nusos). Talla directa, sense model en fang i, com la resta, directa del natural. Una d’aquestes talles policromades em va donar el premi Fundació Vila Casas d’escultura de l’any 2012. Els darreres tres anys m’he dedicat de forma gairebé en exclusiva al dibuix amb llapis de colors sobre paper.

Les primeres exposicions importants van ser a la tornada de la capital anglesa: Sala Gaspar, Barcelona 1991, Long&Ryle, Londres 1991. Les exposicions han sovintejat de forma ininterrompuda: Galeria Angel Romero, Madrid, 1996, Galeria Alejandro Sales, Barcelona 1996, Galeria Metropolitana, Barcelona 1999, Galeria trece, Ventallò, Girona 2000, Cyprus Art, Sant Feliu de Boada, Girona 2002, Galeria Ignacio Lassaletta, Barcelona 2004, Galeria Km7, Saus Camallera, Girona 2006, Fundacio Valvi, Girona 2007, Cyprus Art, 2008, Long&Ryle, 2009, Km7,2010, Galeria Rene Metras, Barcelona 2011, Can Framis, Fundacio Vila Casas, Barcelona 2013, Galeria Victor Saavedra, Barcelona 2015.