Eugeni Prieto

Serà a principis dels 80 quan entro en contacte amb el grup del “Taller de Millars”, embrió de qui serà la “Memé Detràs”, col·lectiu d’artistes gironins amb qui col·laboraré durant més d’una dècada en labors d’organització, promoció i divulgació. Coordinació exposicions a la sala municipal “Can Cors” de Celrà (Girona).

Als inicis dels 90 m’encarrego de l’organització, amb l’empenta de Carles HacMor i l’Ester Xargay del primer “Celrà Caminat” que, fins fa poc es continuava celebrant, cada solstici d’estiu, en aquella població.

Al 2000 coordinaré l’exposició col·lectiva d’intercanvi entre un grup d’artistes del Baix Empordà i les Côtes d’Armor, a França. “Còmplices”. Exposició al Castell de La Bisbal d’Empordà. Sobre aquestes dates també Inicio la col·laboració amb la Fundació Rodríguez Amat de les Olives (Girona) que és perllongarà fins al 2008, com a encarregat de fer la programació i organitzar les exposicions d’art: un total de 22.

A partir del 2005 començo la col·laboració, com a coordinador i organitzador de les exposicions d’art contemporani al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí que duraran deu anys. Són més de 40 exposicions. Tres anys de col·laboració/intercanvi amb el “Centre Experimental de les Arts” de Vallgrassa, al Parc del Garraf (Barcelona). Al 2009 coordino exposició “Bitàcola” (Casa de Cultura de Girona i centre cultural de Guinggamp, a França). Col·lectius d’artistes de la Memé Detràs i Les Arts Vivants (Bretanya francesa).

En el 2012 organitzo l’exposició d’escultures al recinte de les ruïnes d’Empúries (i a l’hostal del mateix nom) a L’Escala. “Escultura i paisatge”. Es constitueix al 2013  l’associació cultural POPULART on desenvoluparé el càrrec de Secretari. En el 2014 col·laboro amb Inund’ART que es perllongarà durant tres anys, bàsicament en la coordinació de les exposicions col·lectives a la Casa de Cultura i a La Mercè de Girona.

A partir de l’any 2015 començo a desenvolupar i mostrar públicament els meus treballs fotogràfics mentre continuo treballant amb diversos artistes, amb projectes conjunts, del que el llibre Reversible, fotografies meves i poesies de la Rosa Pou, és un exemple. Valoro molt positivament les sinergies, les mútues influències i la riquesa que aporten aquestes col·laboracions, tant en l’àmbit artístic, com en l’humà.

El retrat, com a gènere fotogràfic, sempre m’ha fascinat, ja que el percebo com una poderosa eina de coneixement i divulgació capaç de transmetre múltiples informacions sobre la persona retratada, tant des d’una perspectiva física com psicològica.

En fotografiar rostres, prefereixo no afegir elements que puguin distreure l’atenció de l’essència del subjecte. Opto per despullar la imatge de qualsevol element accessori, amb la intenció de destacar l’humanitat que emergeix de la trobada de mirades. Per això, faig servir el blanc i negre, un recurs que em permet simplificar i aprofundir en la percepció del retrat.

Tanmateix, hi ha una altra manera d’aproximar-se al coneixement de la persona retratada: a través de la seva pell, un concepte que Paul Valéry descrivia com “el més profund que hi ha en l’home” (La Idea Fixe, 1931). La pell es pot considerar una superfície on es registra el pas del temps, plena de signes com les pigues, les arrugues o els tatuatges. Aquesta cartografia única de la pell esdevé un mitjà per interpretar la persona, descobrir nous enfocaments i extreure ensenyaments, alineant-se amb les idees del psicòleg francès Didier Anzieu en la seva obra Le Moi-Peau (1974).

L’objectiu d’aquesta exploració és descobrir interpretacions plàstiques innovadores del cos, entenent el terme “plàstic” des de la seva arrel grega (πλαστό / plastò), com quelcom modelat o irreal. Això em porta a configurar paisatges inesperats a partir de la geografia corporal, buscant noves perspectives que revelin una bellesa poètica i profunda. Aquesta recerca vol captar imatges que connectin amb la bellesa i amb el llenguatge que la vehicula, elevant-la a través de la poesia.

Darrerament, m’he sentit especialment atret per l’estètica japonesa del Wabi-Sabi. Aquesta filosofia m’ha permès aprofundir en la bellesa de les coses imperfectes, efímeres, incompletes o humils. Aquest enfocament m’obre la porta a un univers d’imatges poc convencionals que, precisament en la seva simplicitat i imperfecció, troben el seu veritable encant.

Treballo, normalment, amb càmera digital, llum natural, blanc i negre i mínima ajuda de programes informàtics. Faig servir, bàsicament, el paper baritat en les còpies.

Al llarg dels anys, he tingut l’oportunitat de participar en nombroses exposicions i projectes artístics que han marcat la meva trajectòria. La meva primera exposició pública va tenir lloc al setembre del 2015, al Museu de la Mediterrània, on vaig presentar A-10, un conjunt de retrats d’artistes que va posar fi a la meva col·laboració amb aquest museu. Uns mesos després, al desembre, vaig participar en l’exposició fotogràfica Paisatge i racons de l’Albera, amb dues obres.

El gener de 2016 vaig inaugurar una exposició de retrats d’artistes al Palau Solterra (Fundació Vila Casas) de Torroella de Montgrí, titulada Punt de vista. Aquell mateix any, al juliol, vaig presentar un conjunt d’autoretrats a La Sala de Torroella de Montgrí com a part del projecte BUIT (grumolls de cultura contemporània), del qual formo part. Al setembre, vaig continuar explorant el retrat amb l’exposició Empremtes a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt. Finalment, al desembre, vaig presentar el llibre Reversible, amb imatges i poesia de Rosa Pou, a la Llibreria Vitel·la de l’Escala.

Durant el 2017, el llibre Reversible va ser presentat en diversos espais, com l’Espai Tònic de La Bisbal, La Sala de Torroella de Montgrí i la Llibreria 22 de Girona. També vaig participar a la II Fira de Fotografia de Torroella de Montgrí, consolidant la meva presència en el panorama fotogràfic local.

L’any 2018 vaig portar el meu treball a Barcelona, on al març vaig exposar les meves fotografies i presentar el llibre a Pèrgam Llibres. A l’abril, aquesta mateixa obra va arribar a Mediterrània, Espai Fòrum de Palafrugell.

El 2019 va ser un any intens, amb una exposició col·lectiva a La Mercè de Girona dins la 12a edició del Festival d’Art Independent Pepe Sales, al gener. A l’abril, vaig participar en l’exposició Geografia i paisatge a la Galeria 3e1 de Vic, i al juny, en la mostra Inund’ART Girona, organitzada per la Fundació Fita i la Casa de Cultura. Al setembre, vaig formar part de la col·lectiva Músics & Música a la Galeria 3e1 de Vic.

El maig de 2020 vaig autoeditar, juntament amb Duaita Prats, el llibre 79 ànimes d’artista en l’univers gironí, un recull de retrats que es va presentar al juliol a la Casa de Cultura de Girona. Aquell mateix mes, vaig participar en l’exposició col·lectiva 23 espines a la Fundació Valvi de Girona. Al setembre, vaig col·laborar en la mostra Fotoconfinades a la Galeria 3e1 de Vic.

El 2021 vaig presentar Ànimes d’artistes en l’univers gironí a Fotofília Vic (Barcelona), i el 2022 vaig iniciar una sèrie d’exposicions amb Pau Guerrero sota el títol Cos-Paisatge. Aquesta col·laboració va començar a Vallgrassa (Barcelona) a l’abril, i va continuar al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí a l’agost i a la Galeria 3e1 de Vic al novembre. Paral·lelament, vaig participar en la col·lectiva Correlats, un homenatge a Gabriel Ferrater, que es va exposar a Torroella de Montgrí i Palafrugell.

El 2023 vaig presentar Paisatges a la Sala de Lectura Mª Àngels Anglada de Les Olives al setembre i vaig participar en la col·lectiva Dilogies alternatives a l’Escorxador de Figueres a l’octubre. Al novembre, vaig inaugurar El cos com a paisatge al CAP de Torroella de Montgrí.

De cara al 2024, participaré a la col·lectiva Famílies, organitzada per la Galeria 3e1 de Vic.

A més, com a membre de Fototorroella, he col·laborat en diverses exposicions inspirades en la poesia de figures com Gabriel Ferrater (2023), Joan Salvat-Papasseit (2024) i Vicent Andrés Estellés (2025), que han recorregut diferents espais expositius. També he desenvolupat la meva faceta com a comissari, acompanyant artistes com Nataly Roc i Duaita Prats en els seus projectes. Aquest recorregut reflecteix una recerca constant per explorar la bellesa i el llenguatge artístic des de perspectives innovadores i col·laboratives.