skip to Main Content
Menu

Trajectòria

Eugeni Prieto

Serà a principis dels 80 quan entro en contacte amb el grup del “Taller de Millars”, embrió de qui serà la “Memé Detràs”, col·lectiu d’artistes gironins amb qui col·laboraré durant més d’una dècada en labors d’organització, promoció i divulgació. Coordinació exposicions a la sala municipal “Can Cors” de Celrà (Girona).

Als inicis dels 90 m’encarrego de l’organització, amb l’empenta de Carles HacMor i l’Ester Xargay del primer “Celrà Caminat” que, fins fa poc es continuava celebrant, cada solstici d’estiu, en aquella població.

Al 2000 coordinaré l’exposició col·lectiva d’intercanvi entre un grup d’artistes del Baix Empordà i les Côtes d’Armor, a França. “Còmplices”. Exposició al Castell de La Bisbal d’Empordà. Sobre aquestes dates també Inicio la col·laboració amb la Fundació Rodríguez Amat de les Olives (Girona) que és perllongarà fins al 2008, com a encarregat de fer la programació i organitzar les exposicions d’art: un total de 22.

A partir del 2005 començo la col·laboració, com a coordinador i organitzador de les exposicions d’art contemporani al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí que duraran deu anys. Són més de 40 exposicions. Tres anys de col·laboració/intercanvi amb el “Centre Experimental de les Arts” de Vallgrassa, al Parc del Garraf (Barcelona). Al 2009 coordino exposició “Bitàcola” (Casa de Cultura de Girona i centre cultural de Guinggamp, a França). Col·lectius d’artistes de la Memé Detràs i Les Arts Vivants (Bretanya francesa).

En el 2012 organitzo l’exposició d’escultures al recinte de les ruïnes d’Empúries (i a l’hostal del mateix nom) a L’Escala. “Escultura i paisatge”. Es constitueix al 2013  l’associació cultural POPULART on desenvoluparé el càrrec de Secretari. En el 2014 col·laboro amb Inund’ART que es perllongarà durant tres anys, bàsicament en la coordinació de les exposicions col·lectives a la Casa de Cultura i a La Mercè de Girona.

A partir de l’any 2015 començo a desenvolupar i mostrar públicament els meus treballs fotogràfics mentre continuo treballant amb diversos artistes, amb projectes conjunts, del que el llibre Reversible, fotografies meves i poesies de la Rosa Pou, és un exemple. Valoro molt positivament les sinergies, les mútues influències i la riquesa que aporten aquestes col·laboracions, tant en l’àmbit artístic, com en l’humà.

L'obra

El retrat, com a gènere fotogràfic sempre m’ha atret, doncs l’he interpretat com a eina de coneixement i divulgació, capaç de contenir un gran nombre d’informacions sobre la persona retratada, tant físiques com psicològiques.

En el meu cas, quan fotografio rostres, opto per no donar més informació que la que ja dona el propi subjecte, prescindint de qualsevol element superficial que pugui distreure l’atenció, en un intent de destacar la part humana que resulta de la confrontació de mirades. Per una altre banda, faig servir el blanc i negre ja que em proporciona la simplificació i la profunditat que persegueixo. Però hi ha una altra forma d’aproximació al coneixement de la persona retratada, i és a través d’allò que en Paul Valéry va escriure: “la pell és el més profund que hi ha en l’home” (La Idea Fixe, 1931). La pell, doncs, pot ser considerada com una superfície a on llegir el que està escrit a través dels temps, interpretant la seva cartografia i els seus signes com són les pigues, les arrugues, els tatuatges, etc. En aquest sentit esdevé un mitja per extreure ensenyaments i descobrir nous enfocs, en línia amb el que, l’any 1974, el psicòleg francès Didier Azieu desenvolupava a la seva obra “Le moi-peau”.

L’objectiu és descobrir noves interpretacions plàstiques del cos (en el sentit de la paraula grega, πλαστό / plastò, com alguna cosa falsa o irreal), configurant paisatges inesperats a través de la geografia del cos. Es tracta de realitzar una recerca de noves visions del cos i de la pell, des de diferents perspectives, amb l’objectiu de captar imatges que ens acostin a la bellesa i a la vegada al llenguatge que la vehicula i la sublima, com és la poesia.

Materials

Treballo, normalment, amb càmera digital, llum natural, blanc i negre i mínima ajuda de programes informàtics. Faig servir, bàsicament, el paper baritat en les còpies.

Exposicions

En el 2015 exposo públicament, per primer cop, un conjunt de retrats d’artistes al Museu de la Mediterrània amb el títol de “A-10”, amb el qual poso fi a la meva col·laboració amb aquest Museu. Al 2016 inauguro exposició de retrats d’artistes al Palau Solterra (Fundació Vila Casas) de Torroella de Montgrí. “Punt de vista”; Exposició de retrats d’artistes a la casa de cultura Les Bernardes de Salt. “Empremtes”; “Reversible”. Presentació de les imatges que formen part del llibre amb poesia de la Rosa Pou, del mateix títol, a la llibreria Vitel.la de L’Escala. Durant el 2018 presento el llibre i realitzo l’exposició de fotografies a Pèrgam llibres, Barcelona; Exposo i presento el llibre a Mediterrània, Espai Forum de Palafrugell; i finalment exposo “Geografia i paisatge” a Exus Natur de Fontclara.

Fotografies

Back To Top