Ció Abellí

Des de sempre m’he sentit atreta per les expressions artístiques, que considero bàsiques per al desenvolupament del gènere humà, ja que permeten establir un diàleg subjectiu entre el creador, l’espectador i l’intèrpret en el camp musical. El meu caràcter passional ha trobat una via d’expressió donant forma als sentiments i sensacions a través de la matèria inerta,  sobre tot en l’escultura, gènere que vaig començar a practicar durant els meus estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i en la qual em vaig especialitzar sota la tutoria del meu mestre Ricard Sala.

Des de fa trenta anys intento viure modestament de la meva obra i altres feines que se’n deriven, com ara la docència en tallers artístics per a mainada, classes d’art per a adults durant uns anys en taller propi a Girona i després en escoles d’art municipals, i també en la producció d’originals per a reproduccions en xocolata per a vàries empreses del sector.

La meva feina principal és, però, la creació d’escultures d’obra pròpia, però sobre tot la d’encàrrec per a particulars i obra pública.

La meva visió del món excessivament realista em fa fugir de la cruesa. Voldria transmetre sempre el costat amable que portem dins. La meva és una revolta contra la sordidesa i la maldat que ens inunden, una exaltació dels petits gestos que ens fan ser propers i millors.

Busco sempre l’equilibri de la forma escultòrica, on el dibuix hi té una importància cabdal, així com el joc entre espais buits i plens, aplicat gairebé sempre sobre la figura humana. Aquesta em permet sempre cercar aquells tractaments de la matèria que em permeten dotar-los de gran expressivitat. No cerco l’ hiperrealisme de superfície sinó el d’interior. Encara que les figures són realistes, cerco que les sensacions que desprenen siguin les que colpegin l’espectador. Intento que es detingui a contemplar i investigar la peça, que oblidi les presses, que reflexioni, per això la meva factura és subtil.

Durant uns anys vaig dedicar-me a la creació d’obra per a galeries amb el resultat d’un seguit de peces en bronze de mitjà i petit format.

Progressivament m’he anat especialitzant en l’obra d’encàrrec per a particulars, tractant temes al·legòrics o retrats.

També en els últims anys s’han anat succeint un seguit d’encàrrecs en obra pública, molt gratificant ja que s’ha de desplegar la capacitat creadora adaptant-la a uns paràmetres determinats, posar-se d’acord amb els clients, descobrir aspectes d’altres camps professionals o de la vida quotidiana ben diversos i que desconeixia i que m’enriqueixen com a persona. Els reptes professionals em porten a aprendre a treballar altres materials, a aprendre dels professionals amb qui he de col·laborar, i això és apassionant.

Podeu trobar obra meva en divuit espais públics repartits en diversos indrets de Catalunya i les Illes (Cassà de la Selva, Girona, Fornells de la Selva, Quart d’Onyar, Roses, Sils, Tossa de Mar, Besalú, Figueres, Creixell, Gavà, Cornellà de Llobregat, Els Guiamets, Eivissa)

No he deixat mai de dibuixar, pintar, fer apunts de paisatge amb aquarel·la, el contacte amb la natura exerceix una màgia especial sobre mi. En molta part de la meva obra gràfica també hi intervé la presència humana ja que és des del punt de vista humà que coneixem el món i hi intervenim i el fem nostre, gairebé sempre sense mesura i amb cobdícia. M’agradaria propagar el respecte pel nostre entorn i les relacions humanes.

Sóc una enamorada de tot el procés escultòric i m’encanta treballar tot el material que hi intervé, del principi a la fi.

Normalment la meva obra la començo modelant l’argila, a voltes buidant en escaiola, per després fondre la peça en bronze, en la qual també en treballo els retocs en cera i els polits en el metall.

Prefereixo treballar les tècniques tradicionals, per això l’argila és la preferida, on els dits i les eines deixen el seu rastre, la mà expressiva de l’escultor, amb els seus ritmes fidels al fluir creatiu. Quan la peça ho requereix també la tallo directament en pòrex o poliuretà.

Defujo de les noves tècniques d’ampliació i reducció amb informàtica i maquinària 3D, el canvi de mesura tergiversa la concepció original de la peça quan se’n fa un ús excessiu.

Treballo també en ocasions la terra cuita en obra de format gran.

Intento adaptar els materials a les necessitats d’expressió de cada escultura, amb el ferro de foneria quan es tracta de peces més tosques, la planxa de ferro i acer inoxidable en combinació amb peces de relleu, la resina si és menester una peça lleugera o de característiques especials.

També he elaborat petites escultures en format joieria, a mode de fermalls, en bronze i plata, a partir de la talla directa en cera i la següent fosa per injecció.

Des del 1990 fins al 2001 he fet catorze exposicions individuals arreu de Catalunya, França i Andorra, on hi exposava també obra gràfica entorn d’un tema i amb una tècnica especial per a cada ocasió.

Des del 2001 he hagut de dedicar més temps a la realització d’encàrrecs i les peces de petit format han estat exposades en multitud d’exposicions col·lectives.