Mercè Riba

La meva prematura afició al dibuix i a modelar no var reprendre en una família d’escriptors i artistes, la qual cosa em va proporcionar un suport familiar més difícil en un altre context. Ja de molt jova vaig poder matricular-me a l’Escola Massana, simultaniejant els darrers anys de batxillerat amb l’aprenentatge de l’escultura.

En acabat, i després d’un viatge de sis mesos per Sud Amèrica i, havent tantejat diversos camins -Ciències Físiques, fotografia, cine, disseny d’estampats, etc- aposto per fer de la pràctica artística, especialment de l’escultura, la meva professió. Curso Belles Arts i amb uns companys formo el col·lectiu Taller Nou, on aprenc la tècnica del gravat calcogràfic.

Començo a exposar les meves obres de dibuix, gravat i escultura en diverses galeries. El treball amb model viu, em porta a una representació sincrètica del cos humà, distorsionant el gest, exagerant el moviment en funció de l’expressió dels continguts emocionals i psíquics que vull transmetre, Això connecta la meva obra amb cert expressionisme figuratiu, la qual cosa em situava lluny de l’informalisme imperant imposat, en aquells moments, per crítics i teòrics de l’art.

L’any 1980, deixo Barcelona per instal·lar-me a Llampaies, un petit poble rural de l’Empordà. Allunyada del brogit de la gran ciutat i en contacte amb la natura, la meva obra esdevé més serena i al mateix temps més intimista, esdevé l’expressió de les petites-grans vivències quotidianes com la maternitat, l’amistat, el sexe, el pas del temps, la música, el ball, el joc… de manera que, el procés creatiu, a partir d’aquí es converteix per a mi en camí de reflexió i d’autoconeixement. El meu interès per la psicologia profunda fa que, a finals dels anys 90, em formi com a terapeuta psicocorporal, compatibilitzant durant vint anys el tractament de pacients amb al meu treball d’escultora.

Com a terapeuta m’adono de la importància de les experiències adquirides en contacte amb processos psíquics d’etapes primàries, i es manifesten en la meva obra. Són temàtiques difícils d’expressar que m’exigeixen depurar encara més el meu llenguatge expressionista i utilitzar nous elements simbòlics.

Per mi l’art és un llenguatge expressiu-comunicatiu no verbal que, passant per sobre de la comprensió racional, incideix directament en el nostre sistema sensitiu i emocional aportant un altre punt de vista que completa la nostre manera d’entendre’ns i entendre el món en el que vivim.

Acceptant aquesta premissa el meu compromís com a artista és buscar dins meu l’autenticitat i la màxima honradesa en el que sento i després trobar la manera de traduir-ho plàsticament de la millor manera, aspirant a que tingui la capacitat de ressonar, en la persona que l’observa, sigui per bé o per mal, i el commogui, encara que sigui d’una forma i per unes raons que no coincideixin en les meves.

El fet de treballar amb diverses tècniques escultòriques, i el contingut simbòlic i expressiu de cada material, m’obren un ventall il·limitat de possibilitats creatives de manera que, quan m’embranco en un projecte d’un cert recorregut, un cop definit el relat formal i de significat de l’obra, és primordial per mi no errar en l’elecció dels materials a través del quals plasmar-lo, així com encertar la grandària adequada de l’obra que és un element subtil però molt condicionant en la relació comunicativa que s’estableix entre obra i espectador.

El material amb el qual normalment inicio un projecte volumètric es l’argila. Em resulta dúctil, ràpid, registra l’empremta de la mà, la marca de l’eina. És un material que permet afegir i treure al llarg de tot el procés, adequada tant per fer un modelat ben afinat, com aprofitant la vibració de les textures de la gestualitat del treball,  descartar detalls per reforçar la intenció  expressiva.

Però la terra cuita té les seves limitacions i moltes vegades la utilitzo en les fases prèvies d’escultures que acabaran sent de bronze, fusta, ferro, resina…

Pel que fa a l’obra gràfica la realitzo a través de la tècnica del gravat calcogràfic: aiguafort, aiguatintes i tècniques mixtes sobre planxa de zinc que jo mateixa imprimeixo amb un tòrcul, en el meu taller. Varies vegades  he treballat una sèrie de  gravats presentat en format llibre de bibliòfil.

A Catalunya he exposat regularment a Barcelona (Galeria Tuset) Girona (Palau de Caramany, Dual Galeria d’Art) i Cadaqués (Carlos Lozano). Exposicions individuals a França (Toulouse, Nimes, Perpinyà, Lauzerte), Luxemburg. Col·lectives a Bèlgica (Gant); Suïssa (Ginebra); Portugal (Espinho); EEUU (N. York). Escultures públiques: El Poeta, escultor de la paraula (Sant Fruitós de Bages), Crist ( Sant Antoni de Vilamajor), Calíope i Peix de colors  (Sant Esteve de Sesrovires); Josep Irla (Girona), Sant Jordi i el drac ( Figueres) i El llançador de llamps (Llampaies).