skip to Main Content
Menu

Trajectòria

Albert Aparicio

No crec que mai em plantegés ser artista. Des de la infantesa, explicar el món que m’envolta en un dibuix o pintura va ser tan natural com parlar. Possiblement, en tots els nens sigui així fins a certa edat, però el meu caràcter, introvertit, em va fer potenciar més aquest mitjà d’expressió. El paisatge de l’Empordà, les ermites romàniques amb els seus cementiris decorats amb xiprers de formes còniques que s’estilitzen fins el cel, els espais megalítics, entre els que vaig passar la meva infantesa, varen influir molt en el meu desenvolupament com artista. Les primeres classes que vaig rebre varen ser als catorze anys de mans de l’artista David MCall,  un aquarel·lista i paisatgista gal·lès admirador de l’obra de Turner. Després vaig estudiar a l’escola d’Olot. Les altres grans fonts d’inspiració han sigut la música i la literatura, que han potenciat la imaginació i la concentració. La meva obra representa records del passat, impressions viscudes que sintetitzen el que és més important de aquella experiència. L’ésser humà i la seva relació amb el món que l’envolta són molt presents en la meva obra, la solitud humana i el sentiment de qui viu en un entorn que li és aliè. Les últimes pintures són figuratives i sintètiques, una destil·lació de les impressions i vivències passades.

L'obra

Com ja he expressat una mica abans, vull  mostrar la relació de l’home amb l’entorn que l’envolta, la soledat que hi ha en l´efímer de la vida i els valors o necessitats eternes que viuen en l’home i moltes vegades el fan sentir aliè al món on viu. De fet, l’art és un inconformisme amb la part efímera de la vida, una voluntat de fer prevaler l’eternitat. En les pintures intento mostrar la vacuïtat, la soledat de l’existència de l’home que se sent desarrelat del món, per això, necessito sempre el paisatge, la relació de l’home amb el paisatge, on a vegades l’home sembla un objecte inanimat, quasi un maniquí. Vull allunyar l’espectador de qualsevol identificació amb una personalitat concreta, m’interessa que la figura representi l’home en termes generals, produint una identificació en l’espectador. En la meva darrera obra també hi ha elements com són les ermites, representades de manera sintètica, minimalista, sempre amb un gran contrast de llum; unes amb la llum cremant de l’estiu, i d’altres amb la llum nocturna de la lluna. Les ermites esdevenen símbols com objectes de culte i estan lligades a una percepció que prové de la meva  infància.

Materials

La  majoria de la meva obra és pintada a l’oli, a vegades sobre tela, d’altres sobre fusta o cartró. També tinc  representacions amb aquarel·la, tinta i llapis més expressionistes.

Exposicions

He fet   exposicions per tot Catalunya, principalment per les comarques de Girona (fundació Valvi, museu d’Art de Girona, museu comarcal de la Garrotxa…), Barcelona (ateneu Barcelonès, GalGallery) i  sud de França (exposició a la Galeria Sant Roch de Ceret, Médiathèque Ludovic Massé de Ceret), també he exposat a Alemanya (exposició a Colònia) i a Itàlia (hotel Milano).

Quadres

Back To Top