Rodrigo Spinelli

Des de ben petit, l’art ha estat la meva forma de connectar amb el món. A l’escola, omplia els quaderns amb dibuixos que reflectien la meva fascinació per la figura humana: rostres, ulls, boques i, especialment, figures femenines. Aquesta passió innata va ser el motor que em va portar a endinsar-me en la pintura el 2011, a Rio de Janeiro, de la mà del pintor brasiler Renato Ferrari.

Aquella experiència va marcar l’inici d’un viatge de descobriment artístic en què vaig explorar materials i tècniques molt diverses. Vaig treballar l’escultura en argila, el collage, el gravat i la xilografia japonesa, mentre el dibuix evolucionava, aprofundint en totes les seves possibilitats, amb un especial interès per l’ús del bolígraf de quatre colors en tons pastís.

Va ser a Barcelona, sota la guia de l’escultor uruguaià Pablo Bruera, on vaig descobrir la meva veritable vocació: l’escultura en acer. Em va captivar la força i la versatilitat d’aquest material, que m’ha permès refinar el meu estil i explorar les seves possibilitats expressives mitjançant la soldadura, el tall i la manipulació.

La meva formació multidisciplinària, complementada amb cursos a institucions de prestigi com la Royal Academy of Arts i la Florence Academy of Arts, ha enriquit la meva perspectiva artística i m’ha proporcionat les eines necessàries per desenvolupar un llenguatge artístic propi. Aquesta trajectòria m’ha permès trobar una veu única amb la qual plasmar les meves inquietuds i emocions en cadascuna de les meves obres.

Les meves obres busquen transmetre missatges poderosos i urgents, connectant amb temes essencials per a la societat i la natura. Per exemple, Caboclo simbolitza el guardià de la naturalesa, una figura protectora que ens recorda la importància de preservar el medi ambient. En canvi, SOS Estem Morint presenta una sirena que alça la seva veu contra la contaminació, una crida desesperada a l’acció. Amb Gordelícia, celebro la diversitat i promou l’acceptació de totes les formes del cos, mentre que Fènix representa el renaixement i la renovació, una metàfora personal de superar les adversitats i començar de nou.

Altres obres, com el Flamenc Vellupat, combinen la connexió amb la natura amb una innovació material que convida a una experiència tàctil, creant un diàleg més profund entre l’espectador i l’obra.

El meu propòsit és fer servir l’art com a vehicle de transformació. Mitjançant les meves creacions, defenso la natura, promouc una societat més inclusiva i justa i busco aportar bellesa i innovació al món. Vull despertar emocions, inspirar reflexió i motivar accions que contribueixin a construir un futur millor per a tothom.

He escollit el metall com a material principal per la seva força, versatilitat i els desafiaments que comporta. Aquestes qualitats m’empenyen a trencar amb el classicisme acadèmic i a explorar formes de representació més contemporànies i innovadores. Tot i que el metall és el centre del meu treball, sovint el complemento amb altres materials, com l’argila, per enriquir el llenguatge visual de les meves obres.

Actualment, estic immers en l’exploració de la fusió entre tècniques tradicionals i aproximacions més contemporànies. Aquesta combinació em permet integrar elements geomètrics i capturar l’elegància que es troba en la simplicitat, aportant un equilibri entre tradició i modernitat.

Les exposicions que més significat han tingut per a mi són aquelles que m’han permès establir una connexió directa amb el públic i transmetre el meu missatge artístic. Entre les més destacades es troben la meva participació a la 17ª Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries, la XIII Mostra d’Art Contemporani TramuntanArt al Port de la Selva, i l’exposició Les Muses a l’Escala i Sant Martí d’Empúries, totes elles realitzades el 2024.

Una fita especial en la meva trajectòria va ser el reconeixement rebut el 2022 amb el Premi d’Escultura del Reial Cercle Artístic de Barcelona per la peça Gordelícia, una obra que celebra la diversitat i l’acceptació. També guardo un record especial de l’exposició Danielle a La Cobeña Barcelona Art Gallery, el 2018, i de la meva participació al prestigiós 65º Salão Annuel au Chateau Grammont, a França, el 2019.

Aquestes experiències, juntament amb altres oportunitats d’exposar al Regne Unit, Brasil, França, Espanya i Itàlia, han enriquit profundament la meva visió artística. Cada nova destinació m’ha permès connectar amb públics diversos, ampliant horitzons i alimentant el meu compromís amb l’art com a mitjà d’expressió universal.