L’activitat artística ha sigut sempre una constant en mi. Des de ben petit ja demostrava tenir un caràcter creatiu, irònic i una habilitat pel dibuix i la pintura naturals. Mentre que, després, el que jo podia contemplar com una faceta intrínseca de la vida va anar-se abandonant pels meus a mesura que ens fèiem grans.

És des d’aquesta particularitat que aviat vaig poder tenir el reconeixement dels meus. Primer a partir del dibuix, i més enllà, a través del còmic i el grafiti. Que em portarien a saber-me artista i a desplaçar-me a Barcelona durant una etapa formativa a l’Escola d’Arts i Disseny Massana i a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja.

Contemplant complementar la meva formació en estudis i tallers; per nomenar els més importants: La tècnica de pintura a l’oli amb Josep Maria Cabané i la tècnica del gravat calcogràfic amb Clara Oliva Fàbregas.

D’ençà de la tornada a Girona, on resideixo i hi tinc l’estudi, he contemplat sempre de fer una obra molt personal, íntima. I a voltes reveladora, d’una constant inadaptació a l’entorn, en un món massa poc comprensible i una cerca utòpica per descobrir les mancances, els tabús. I les injustícies des de la tendresa i l’empatia en un corrent diries; social.

No per això, he menystingut l’obra d’encàrrec o les classes regulars, marcat per una forta implicació amb els poetes de les Comarques Gironines, a qui he tingut a bon gust il·lustrar des del dibuix en aquella meva faceta de línia i trama que més que evidenciar, suggereix.

De bon antuvi, em dol aquella pintura majoritàriament masculina, que vol poder-nos aportar tal component de veritat, com qui deixa un llegat a la Humanitat. Soc més amic de la subtilesa, dels petits tresors, i d’evocar una confiança en un públic que pugui nodrir allò que expresso, volgudament cultivat i sensible. Simpatitzant de la idea que Déu és en els detalls. Creo perquè ho vull, però també és cert que no puc no fer-ho. Els fantasmes que tenim i les ombres humanes són un tema principal. Les perversions i les paraules de dobles direccions. Els embolcalls psicològics i les crisis vitals. Especialment irònic, i emmirallat en Goya, Bacon o Lucian Freud narro sense massa embuts la petitesa que som. I la meravella de l’existència que ens ha de portar a morir, en un Hades que ens iguala a tots i totes.

Soc divers, i variat. Contemplant tocar moltes tecles, sempre segons el dibuix; pintura a l’oli, gravat, muralisme a l’esprai… Una sala de jocs. Inacabable.

La Vella Bella Maldat – Casa de Cultura de Riudellots de la Selva. Lepret en la visió d’Oriol Tuca – Sala d’exposicions La Carbonera, Girona ciutat. Elogi de la Mà – Galeria Dual, Girona ciutat. Welcome to Hell – Centre Cívic de Santa Eugènia, Girona. Les Muses, 3a Edició Mostra d’Art Contemporani de l’Escala-Empúries.