Neus Font

Un dels meus primers records que tinc és el de dibuixar amb la meva àvia, i la il·lusió de tenir una pila de fulls i una caixa de colors nova. Ja des de ben petita dibuixar i pintar han estat per mi una forma d’escapament. No he considerat mai l’art com a un hobbie sinó com a part de la meva vida, del meu dia a dia dintre del meu món. Per mi la inspiració és la relació que tens amb el món que t’envolta i saber identificar com ressona amb el teu interior, és en aquest trobament quan sorgeix la guspira de la creació o les ganes d’expressar. El 1996 vaig deixar els estudis de secundària per anar a estudiar a l’escola d’Arts i Oficis d’Olot on vaig cursar Comuns i Pintura Aplicada al Mur. Ben acabats els estudis vaig dedicar-me a viatjar i recórrer mon, fins ara, que la maternitat m’ha portat a fer una parada, i decideixo treballar des del meu estudi, deixant les aventures i poder així reunir l’experiència i records dels meus viatges.

Un punt i a part en la meva trajectòria artística; un retrobament amb la meva terra i un nou inici creatiu; el meu art evoluciona amb mi, canviant el llenguatge i l’expressió artística.

En un principi els paisatges eren figuratius, on el silenci de la llum i el traç enèrgic de la vegetació i les roques formaven uns escenaris expectants. Els paisatges es varen anar desfigurant, progressivament es desdibuixaven i es convertiren en tímides formes d’abstracció; en els quals els espais creats per l’aigua, les textures, els sediments i les formes geomètriques causades per l’erosió es convertiren en el seu interès; com si els vulgues entendre d’una altre manera, saber de que estaven fets, de que estaven composts.

En la majoria dels paisatges hi havia un element en comú; l’aigua, on poc a poc va anar agafant protagonisme, ja fos per la seva força envers a la terra, l’agressivitat de l’erosió a la roca o el subtil moviment de les aigües estancades i d’aparença tranquil·la , però com  aquestes eren capaces de crear el caos mes sorollós a les entranyes de la terra. Donant noves formes i alterant els paisatges, les aigües com els sentiments i el paisatge com a cos, l’erosió la vida i els sediments l’experiència. Així represento el meu ser, mostro de que estem fets els sers, a traves de paisatges abstractes.

Treballo amb pintura acrílica i a traves de capes i capes de paper i materials diversos esculpeixo l’obra, com si es tractes de la creació del mateix paisatge a traves de capes i sediments naturals.

Exposicions destacables Bristol, Olot, Índia, Irlanda. No vull desvaloritzar l’exposició i venda als carrers, de les ciutats que m’han adoptat temporalment, considerant els carrers com les Galeries més grans i importants del món.