Edgar Massegú

Em considero un artista renaixentista. Vaig estudiar a l’escola d’Art d’Olot, a la Universitat de Girona i al Taller de Músics de Barcelona. He realitzat diverses exposicions d’escultura, pintura, il·lustracions, cartells, portades de revistes i jocs de rol. He guanyat concursos de còmic, poesia i de fotografia. La meva trajectòria artística m’ha dut a fer escultures per diferents espais museogràfics, així com, dissenyar gegants. He inventat i fabricat nous instruments musicals, apps que m’ha portat a obtenir diferents reconeixements en el món de la cançó, la pintura, el dibuix i la fotografia. Entenent la música com una eina de transformació social, he creat amb l’havanera El noi del Port una campanya pel Banc dels Aliments, o amb la cançó L’Ós Bru, una altra campanya de reintroducció de l’Ós Bru als Pirineus. He composat música per tot tipus de projectes: documentals, pel·lícules, curtmetratges, aplicacions mòbils o tractats de neuro-ciència. Amb PulpoPop he actuat sota la direcció de Carla Simón (Estiu 1983) als videoclips de la 1era etapa, i també, vaig inventar la que va ser considerada la 1ra audio-guia musical d’una ciutat (GrPop) a Europa. També vaig crear un recurs educatiu per aprendre llengua a través de la música que l’institut Ramon Llull ja utilitza a Polònia o Sud-àfrica. He participat en diferents ponències sobre creació i Teds. Amb Biflats -amb el que he estat premiat i becat- he actuat sota la direcció del dramaturg Martí Torras, contribuint a fer sonar la cobla en ràdios de mig món. A la pel·lícula Katartist (una ficció sobre la seva vida artística) he interpretat a un artista total, inspirant-me en les dificultats que ell mateix sempre ha tingut alhora de fer-se un lloc, sentint-se sovint un incomprès. Darrerament he obert la Casa Museu Edgar Massegú a Sarrià de Ter, segurament, l’únic espai museogràfic de Catalunya on visc envoltat de la meva obra.

Un dia em va trucar en Gay Mercader (promotor musical de Rollins Stones, ACDC) per dir-me que la meva no era una obra fàcil, però tard o d’hora tindria una sortida.

Amb la meva obra vull expressar la felicitat màxima entesa com un record d’infantesa perdut.

Tot el que un contenidor de rebuig pot encabir, amb alguna excepció no detallable.

Volia salpar del port on ho va fer el vell del vell i el mar de Hemingway, anavem camí de Cojímar (cubà) i en un petit pati d’una casa d’una mena de fabela posseït per una impecable explosió naïf tropical i surrealista, un pintor jovenet feia anar els pinzells a l’oli, dels barrots del pati, atapeïdes penjaven tot d’obres seves. No he vist a Europa un surrealisme naïf de tant excels elaboració. Possiblement aquest pintor no pugui sortir mai del seu país i gaudir d’un reconeixement. Per a mi a ‘exposicions significatives’, Louvres, Hermitages i Guggenheims queden en curs davant tanta realitat.