Carme Pujol

El 1994 començo belles arts a l’Escola d’Arts Aplicades d’Olot, per la necessitat i curiositat en el món de les arts plàstiques, en concret per l’escultura. Al cap de 2 anys, en veure que el acadèmic, la manera de fer i l’ambient, no és el camí que sentia, vaig deixar l’escola i m’endinso de ple en el camí com a autodidacte, on faig realitat el taller d’escultura. A poc a poc vaig investigant amb diferents materials i em deixo emocionar pel que sento, tant amb la forma, el volum, com amb el material.

És un temps on faig un pelegrinatge, amb diferents tallers d’artistes on veig diferents maneres de treballar. Vaig a uns cursos a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal amb en Mauro Rubio on aprenc a fer motlles de gran i petit format i a treballar diferents materials, com la fusta, la pedra, el ferro.

A partir d’aquí s’enceta una etapa on faig obra per exposar tant en l’àmbit individual com col·lectiu. L’Ajuntament de Banyoles m’encarrega la reconstrucció de la font de la Filadora i prenc part en la confecció de motlles per la Sagrada Família de Barcelona juntament amb en Mauro Rubio.

El 2010 faig una estada a Berlín on vaig descobrir diferents artistes que treballen diverses disciplines. Va ser una etapa molt important i enriquidora, tant a escala personal com artísticament.

El meu treball parteix del que passa al meu voltant , tant amb les percepcions , com amb les emocions, treballo les diferents situacions en que em trobo i a traves de reflexions i dibuixos lentament prenen forma.
Les escultures tenen un llarg procés abans de veure la llum. On la forma canvia constantment, on hi ha forma es buida, creix i a vegades desapareix. Canvien les dimensions, el material i amb el temps i cura , evolucionen.
En el moment que la forma és clara, entro en el joc la tècnica. Es tracta de materialitzar la idea i al mateix temps, no interferir en el llenguatge ni en el missatge de l’obra. Els materials han de quedar unificats sense connotacions.

Quant a la forma, m’interessa l’abstracció sense cap mena de connotació: el goig de la realitat com a recerca de la interioritat, l’ànima de la forma, o sigui, dels sentiments, de les sensacions… Aquest procés difícil d’explicar, pel que té d’intuïtiu i instintiu, em remet a un espai personal interior on aprenc a créixer amb perseverança, paciència i afecte, sense limitacions.

He treballat amb diferents materials, com poden ser el plom, ferro, fusta, cautxú, plàstic, oli congelat, paper.

M’interessa el diàleg entre materials durs i tous, crec que es molt suggerent. Hi ha materials tous de cos fràgil, que tenen un discurs potent i dur, que propicien el diàleg. Aquest intercanvi, la manera com s’encaren, potencia la personalitat de cada un i respecta els límits sense crear conflicte ni distorsionar el missatge de l’obra.

Individuals destaquen: Llotja del Tint (Banyoles,1998/99) , els Banys àrabs (Girona 1999), a l’Expocambra (Girona 2000), Les Bernardes (Salt 2001), Espai Eat Art Lluís Vila (Banyoles 2011), Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí 2013-14). Reconstrucció de la Font de la Filadora (Banyoles 2002). Participo en la 6a. Edició Art independent (Madrid 2005). Seleccionada II Biennal d’escultura a la Fundació de Vila Casas ( Palafrugell 2005), Seleccionada IV Biennal d’Art (Girona 2006)

Col·lectives destaquen: Llotja del Tint (Banyoles 1997), Fundació Josep Niebla (Casavells 2008), Galeria Marges-U de Cadaqués, Sala Atrium de Torroella de Montgrí i Galeria Art 25 de Girona aquestes a l’any 2009 , Showroom Lluís Vila (Banyoles 2012), Ruta de l’Art (Castelló d’Empúries 2013), Fira Gartstròmia (Banyoles 2014). Obra a col·leccions privades i pública a Banyoles.