Xavier Puente

Vaig néixer a Badalona el 1970 i i estic arrelat fa anys al Baix Empordà on visc i treballo. Realitzo el meu treball artístic en l’escultura en fusta, sempre amb fustes de la zona que jo mateix recullo , emmagatzemo i asseco amb cura per tal d’establir una relació de proximitat i de coneixement profund del material.

Com en la majoria dels artistes, per entendre la meva obra cal fer un petit viatge als meus orígens. Em vaig iniciar en el treball de la fusta a través del meu avi matern, pintor i tallista. Posteriorment vaig cursar els estudis d’Arquitectura, empès pel l’obsessió de la construcció i el domini dels volums. Amb els temps, aquella faceta més tècnica, va anar evolucionant cap a una necessitat d’expressió més lliure que només l’escultura em permetia desenvolupar. És doncs en el treball d’escultor on trobo la meva màxima llibertat, i concretament és en la fusta on exerceixo la meva voluntat artística.

M’agrada, com un escriptor crea un personatge, crear escultures amb personalitat pròpia, amb els seus defectes i virtuts, experiències, matisos i particularitats. Cada capa d’informació  es sobreposa a l’anterior formant un substrat intel·lectual a través del qual teixir , l’essència de cada peça que finalment pren coherència i es vertebra com una entitat única i distingible amb energia pròpia.

La geometria esdevé la eina per crear un vocabulari propi amb el qual construir l’estructura bàsica de cada peça. La contradicció, la voluntat de sorprendre amb allò que físicament ens incomoda, l’aparent inestabilitat, un joc constant de voluntats, la natura en el seu estat primari, i la nostra acció sobre aquesta.  El canvi entès com fi en si mateix, element constitutiu de la vida, com un camí inexorable a recórrer, moviment implícit que ens obliga a moure’ns per l’interior de la peça, recórrer les seves ondulacions, i fluir en cada gir inesperat del recorregut. La cerca constant de l’equilibri és la virtut necessària per recórrer els camins que la contradicció en proposa i que la necessitat de canvi ens imposa.

Un element molt propi de tota la meva obra, és l’ús constant de la contradicció. És permanent aquesta voluntat de sorprendre’ns amb allò que físicament ens incomoda, l’aparent inestabilitat, un joc constant de voluntats, la natura en el seu estat primari, i l’acció de l’artista sobre aquesta. El resultat és una comunió entre ambdós, una forçada entesa per un fi comú: l’obra d’art.

Agafo allò més primari de la natura, el tronc de l’arbre, i el faig ressorgir a la vida incorporant el moviment implícit que genera la geometria en una catarsi personal, una relació tortuosa que tinc amb el tronc de fusta verge, el qual inicialment inert, es va doblegant a la voluntat desitjada. El treball de la fusta necessita d’un contacte continu i profund de l’escultor amb la peça, on cadascuna de les parts sotmetent a l’altre i a la vegada es potencien.

Entre les diverses exposicions realitzades en els últims anys destacaria, per una banda les individuals: (2015) Exposició a Espais 3D Badalona; (2016) Exposició a Galeria d’Art E. Arimany Tarragona; Exposició a Galeria Mar Barcelona; (2018) Exposició at Galeria Blanca By Erai. Sant Cugat del Vallès; (2019) Exposició at Km7 Espai d’Art. Camallera; LIGNUM galeria Dual. Girona; Exposició Centre Cultural Miramar. Sitges. Les col·lectives: (2017) II Biennal Land Art Andorra; (2018) Coler’Art 2018 Colera; (2018) Hipermerc’Art a Galeria Cromo. Barcelona; (2018) Ruta de l’art de Castelló d’Empúries; (2019) Exposició col·lectiva VERDE at Km7 Espai d’Art. Camallera; (2019) Fira d’Art de Sitges (2019) Ruta del Art de Castelló d’Empúries; (2019) Coler’Art 2019. Colera, entre d’altres. Finalment comentar els darrers premis aconseguits: Finalista Premi Josep Pujol Montané. Torredembarra (2017); Finalista Premi Manel Batlle (2017) Granollers; Seleccionat Premi Pere Jou (2017) Sitges; 1er PREMI ArTardor (2017); Premià de Mar (2018) Seleccionat IV Concurs de Pintura i Escultura Museu Arxiu de Llavaneres; 1er PREMI Concurs Pere Jou (2018) Sitges; (2019) Menció Honorífica Premi Internacional de Belles Arts Sant Jordi de Bellpuig d’Urgell i l’Accèsit Premi Crèdit Andorrà (2019) Andorra.