Nico Nubiola

Des de petit sempre m’havia agradat dibuixar segurament per influencia del meu germà Pau i  em vaig passar tota la adolescència suspenent les assignatures obligatòries i dibuixant al marge dels llibres de text.

En acabar el batxillerat vaig ingressar a la escola llotja al departament de Volum on no vaig acabar els estudis, doncs vaig començar a treballar en escenografia de teatre i performance amb Marcel·li Antunez i Los Rinos, La fura dels Baus, Sol Picó entre d’altres. Vaig aprendre entre altres coses a muntar pirotècnia i a pintar telons. Paral·lelament vam muntar entre uns quants el grup Gegant on fèiem pintures murals en gran format i de manera espectacular. Vam actuar a Barcelona, Santiago i Yokohama (Japó) entre d’altres llocs. També en aquells anys inicials vaig agafar un taller al carrer Sant Paulino de Nola (Barcelona) on hi havia molts locals amb artesans, artistes i músics. Amb uns quants dels artistes plàstics d’aquells locals vam muntar les exposicions col·lectives i autogestionades Where the hell is San Paulino de la qual se’n van fer diverses edicions.

Des de aleshores he anat desenvolupant la meva tasca artística paral·lelament en dos camps diferenciats dins de la escultura: ”l’artística” (exposant a diverses galeries, centres d’art i fires) i la escultura escenogràfica i de gran format (sobretot per teatre, dansa i  òpera).

Trobo que del llenguatge del cos conté una mena de misteri, un secret dens i gairebé inesgotable. Es una expressió que no te res a veure amb la anatomia. El relleu m’interessa especialment doncs es nodreix de la perspectiva que es, en realitat un atribut del dibuix i que de vegades pot descriure la realitat en clau de caricatura.

En realitat no acostumo a treballar per provocar cap reacció o reflexió en l’espectador. De lo que faig exposo el que mes m’agrada.

Suposo que el ritme que imposa el treball de la talla de fusta coincideix molt exactament amb el meu ritme mental. Per això l’he escollit com a mitjà habitual.

Treballo la policromia a llapis de colors que expressa per exemple la temperatura o certa memòria orgànica. Guixar amb llapis aporta una mena de vibració cutània molt natural.

Entre 1996 i 2014 Exposa individualment a:Ass. Amics del museu d’art Eat Meat 2011, 2013; Alter Ego de Barcelona, 1998; Acert de Tondela, Portugal, 1997; Ze dos Bois de Lisboa, 1996; N.A.S.A. de Santiago de Compostela, 1996; Fabbrica  de Europa, Florencia, 1996.

De les exposicions col·lectives en les que ha participat destaquen: “Ego yo mio mio” Galeria Marlborough Barcelona 2013; Konvent.0 2012 Cal Rosal Berguedà. Eat meat 2011 i 2010. Col·lectiva galeria 3 punts setembre 2003;  “Disecciones”, galeria Art Hobler, Porto, Portugal; “Alem da agua”, MEIAC, Badajoz, 1997; “Volum en línia”, galería Balmes 21, de Barcelona, 1996; “Fornici d’estiu”, Alter Ego de Barcelona, 1996; Barcelona Graffiti, Fundación Metronom de Barcelona, 1990.

Des de 1991 fins a 2013 dissenya i realitza escenografies i escultures per teatre, dansa i òpera per a, entre altres, Calixto Bieito, Xavier Albertí, Los Rinos, El Artificio, JJOO B’92, La Fura dels Baus, Sol Picó, General Eléctrica de Barcelona, Expo’98 Lisboa, Trigo Limpo de Portugal, i Chevere de Santiago de Compostela. Destacant la figura de la òpera El gran macabra recentment estrenada al Liceu i el cavall de fusta de Tirant Lo blanc Estrenat al Romea.