skip to Main Content
Menu

Trajectòria

Manel Palahí Fàbregas (Girona, 1945) és un psicòleg, escultor i escriptor. És un gironí del carrer de la Força de tota la vida, un artista polifacètic de mirada intel·ligent i curiosa que sap escoltar abans d’opinar. Té el parlar d’home savi, culte i autodidacte que ha viscut diverses vides a partir de la feina en camps tan diversos com la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la impremta familiar, el treball social amb joves i amb discapacitats psíquics.

 

Tot jugant amb les formes quotidianes, Palahí expressa a través de les seves obres la seva visió del món i de l’humà, el significat ocult que, amb el pas del temps, es desplega i desperta un nou entendre. Manel Palahí reconeix com a influències evidents en el seu art l’obra d’autors tan coneguts com Chillida, Oteiza o Henry Moore, i també una aproximació als estils de Gargallo, Brossa, Ossip Zadkine, Thoni Caro. Es tracta d’un artista conceptual, que aprofita com a recurs els objectes que troba al seu entorn: una arada, una rella, una ampolla, una clau anglesa, un objecte quotidià qualsevol, un bloc de pedra, l’abstrau del seu context natural i el converteix en art.

L'obra

Però per entendre millor l’artista i la seva obra ens servirem de les seves exposicions monogràfiques. Podem començar per les bibliomòrfiques. Es tracta d’un extraordinari conjunt d’objectes fets sobre alabastre obtingut de les pedreres de Beuda. Les bibliomòrfiques, que no són altre cosa que llibres fossilitzats, petrificats, ens diuen molt de l’artista.

 

Posteriorment a l’exposició Continents&Continguts juga amb les formes de les ampolles i amb la metàfora del contenidor i del que conté. Fa un repàs de molts aspectes de la vida mateixa servint-se de la forma antropomorfítzada que tenen ja per ells mateixos uns recipients contorsionats. Acaben d’assolir la seva força amb els acabats dels bronzes o dels metacrilats. Concretament en aquelles ampolles que composen els anomenats escacs republicans és on l’observador pot veure bé el compromís social d’aquest creador, la connexió de les seves idees concretes amb una estètica concreta. Aquesta síntesi entre concepte o idees i estètica és la característica principal de l’obra de Manel PalahÍ.

 

En l’exposició Partitures de ferro, , és on el mot d’origen italià partitura juga un paper cabdal com a porta entre el món musical i la vida mateixa, i ens permet posar en relació el tot, l’harmonia, i les diferents parts que la componen. Una escultura recompon en unitat el que seria fragmentari, i encara més quan són peces reciclades de procedències molt diverses ajuntades en un tot, l’obra d’art, on intervenen també la matèria, les formes i els conceptes.

 

Matèria, paraula i idea versus objecte, escriptura i pensament. Aquests són els vectors que defineixen l’art de Manel Palahí amb els quals l’artista va desenvolupant les seves creacions plàstiques.

Materials

La diversitat de matèries primeres marca en certa manera la seva obra (ferro, bronze, fusta, alabastre, metacrilat…) i ens parla alhora de l’autor. Evidentment la diversitat de matèries ens indica capacitat de coneixements tècnics i denota una curiositat i una inclinació innata per a l’experimentació. Elements ambdós imprescindibles per qualsevol artista que com a tal es manifesti. Aquests elements, juntament amb una capacitat analítica per palesar plàsticament reflexions intel·lectuals, esdevindran constants d’aquest autor.

Exposicions

El concepte poesia objecte, la mirada del poeta en el sentit grec de creador que dóna vida als objectes,  és omnipresents a tota l’obra d’aquest autor que, des de fa 25 anys, té el cuc de la creació amb un bagatge de més de 12 exposicions. En Manel ha realitzat nombroses exposicions al territori gironí i català, sense deixar indiferent a ningú que pugui percebre i viure la seva obra des d’una vessant artística i conceptual. Una de les seves últimes exposicions més significatives, ha estat a l’Auditori de Girona, amb  Partitures de Ferro.

Escultures

Back To Top