Josep Marsà

La meva passió per la pintura comença de ben jove. El meu primer quadre el vaig fer quan tenia només 15 anys, un bodegó que encara conservo. Malgrat això, però, m’acabo dedicant professionalment a la medicina durant més de 30 anys com a cirurgià traumatòleg. Aquesta activitat tan exigent no permet cap altra dedicació, i releguen a un segon pla, als dibuixos i pintures que ocupaven plenament els somnis d’infantesa.

Ara, amb temps, he reprès l’afició i estic desenvolupant nous llenguatges, mirant de trobar la millor forma d’expressar els meus pensaments, els meus somnis i la meva visió d’allò que m’envolta; de compartir-ho amb tots vosaltres. Segons els diferents moments de la vida, es poden trobar elements comuns amb el surrealisme, expressionisme i la pintura abstracta.

M’agrada dibuixar i pintar. Quan estàs pintant aconsegueixes fer desaparèixer del cap els temes que et preocupen. La pintura em permet prendre distància i veure les coses amb mes tranquil·litat. Quan fas això pots entendre i resoldre millor els problemes de la gent.

La pintura és una realitat independent, amb una connexió poc aparent amb l´entorn palpable que ens envolta. Mitjançant les formes, estructures i colors dels quadres, es mostra des d’una perspectiva personal un món diferent, canviant, complex i fascinant. No es troba res estrictament figuratiu, ni tampoc res que s’hagi pintat directament del natural.

NOTA: Malauradament en Josep Marsà ens ha deixat un 23 de Febrer del 2017. Sempre el tindré en la meva memòria, el recordaré com una persona que em va obrir les portes de casa seva per mostrar-me la seva obra i per il·lustrar-me en tots sentits, tant en el món artístic com en l’actitud davant la vida. Una forta abraçada Josep.

La pintura flueix com el pensament, entre el somni i la realitat, en espais mentals de cromatisme subtil i intuïcions figuratives de consistència etèria, amb el suport tècnic d’acrílics i tècniques mixtes tractades amb la mateixa llibertat. El rerefons oníric continua present en les composicions farcides de llunyanes connexions amb el surrealisme dalinià, dels inicis dels primers passos pictòrics.

Es busquen les realitats i les emocions dins l’interior d’un mateix. Tots els quadres que semblen ser un reflex de la natura han estat creats a partir de records, somnis i impulsos de la imaginació.

Els materials són habitualment la pintura acrílica, aerosols i l’oli sobre tela. La combinació d’aquests components, conjuntament en algun moment puntual amb textures i composicions de làtex, acompanyen plenament a l’activitat artística.

A partir de finals dels 80 exposo amb assiduïtat, i de forma col·lectiva, a diverses mostres d’arts plàstiques i contemporànies d’arreu de l’estat. Altres espais on la meva obra ha estat present són el Museu d’Art de Girona, el Castell de Vilopriu, entre d’altres.