skip to Main Content
Menu

Trajectòria

Núria Efe

El detonant que em va fer veure que “aquí a dins” estava passant alguna cosa, succeí un dia poc després d’haver iniciat els meus estudis de pintura a l’Escola Massana. Tenia 16 anys, i és ara quan me n’adono que sentia la necessitat d’expressar d’una altra manera tot el que es cuinava i es movia dins meu. Un dia, al menjador de casa dels meus pares, em va commoure un neguit que no entenia. El meu cap estava molt alterat i funcionava amb molta intensitat. A partir d’aquell moment vaig poder sentir el que m’ha acompanyat fins al dia d’avui, i que jo anomeno “pluja d’idees” o “atac de creativitat”. Aquesta circumstància voldria que s’entengués com el que és, un estat alterat de la consciència, sense alcohol, ni drogues, ni conservants, ni estabilitzats, ni colorants, realment és fantàstic!

He de dir que agraeixo profundament als dos professors que vaig tenir a l’Escola Massana. En Saturo, que em va ensenyar en un any tot el que sé de tècniques pictòriques i de dibuix; i en Turón, el professor d’escultura. Quan jo estava obsessionada a fer pintura, en Turón em va dir que m’hauria de centrar en l’escultura, però que si pintava i dibuixava tan bé com feia escultura, també em podria dedicar a les arts pictòriques. Sempre estaré agraïda d’aquestes paraules, de la seva confiança dipositada en mi i de tenir l’oportunitat de descobrir aquest món tan apassionant.

A partir d’aquí i fins ara, he anat ficant el nas a tot arreu. He treballat tres anys en dos estudis de disseny d’estampats de roba, quan encara es treballava sense ordinador, a Emma Disseny i a Tafalla Disseny. Una altra experiència molt interessant, va ser realitzar gravat calcogràfic a la Llotja. També vaig estar treballant uns quants anys en el taller de Pasqual Fort a Barcelona i Cadaqués, sense oblidar el d’en Torralba al Baix Empordà.

A poc a poc les meves necessitats expressives han anat canviant i sentia un impuls imperiós per involucrar-me en les tres dimensions. La pintura m’angoixava, en canvi el modelatge en fang em feia sentir molt còmode. Va ésser llavors quan vaig recordar les paraules del meu professor, i de la raó que tenia. També m’he servit d’Instal·lacions i Art d’Acció quan ha sigut necessari, ja que m’han servit per tal d’ampliar el meu espectre creatiu.

Més tard, inicio una etapa de docència en la disciplina de l’escultura. Primer va ser a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal i després a l’Escola d’Art de Celrà, així com la realització de tallers de creació per a nens i nenes. M’agrada posar-me fites, així que qualsevol proposta és suficient perquè el meu cap es posi en marxa i sorgeixin noves idees.

L'obra

Quan treballo no penso mai si el que estic fent agradarà o si la visió de l’espectador/a serà la mateixa que la meva. Vull deixar-me endur per les infinites possibilitats expressives de l’art i jugar amb elles. Intento combinar i dialogar amb els materials, creant una comunicació introspectiva i de mutu coneixement. Aquest fet, de vegades, provoca que surtin formes contràries al meu propi llenguatge. Tot i així, aconseguir que l’espectador/a connecti amb la teva obra, és el millor regal que pots esperar.

Materials

Respecte als materials, em serveixo del que calgui segons la disciplina en què em proposo treballar. Com ja us he dit treballo amb diferents disciplines: pintura, gravat, art d’acció, instal·lació i escultura. Però serà en aquesta última on la varietat de materials serà més rica i diversa. Puc utilitzar alabastre, fusta, ferro i qualsevol material que pugui ajudar-me en el meu propòsit, però sobretot treballo amb el fang.

Exposicions

Al llarg d’aquests anys i fins ara he fet exposicions ininterrompudament. Vaig fundar junt amb d’altres 6 artistes el col·lectiu Memé Detràs. Fa 18 anys que organitzo junt amb l’artista Montse Seró i l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Celrà el “Celrà Caminat”. El camí encara és molt llarg per tal de treballar i participar amb nous projectes.

Escultures

Back To Top